D’habitatges obrers a l’acollida de refugiats

Pep Montes.

 acollirà inicialment, segons ha informat el Govern de la Generalitat, els refugiats sirians que arribaran a Catalunya en el marc del pla europeu de distribució dels desplaçats a causa del conflicte bèlic a l’Orient Mitjà. En aquest complex arquitectònic hi ha unes vuitanta places disponibles, que serviran per fer la primera acollida dels refugiats. En el termini d’uns quinze dies després de la seva arribada es farà una diagnosi de cadascun dels casos i famílies per després traslladar-los a una destinació definitiva. La Casa Bloc, així doncs, es convertirà en un espai de rebuda i acolliment. A banda de l’eficàcia i la cura amb què cal esperar que s’organitzi el dispositiu d’acollida, té un especial simbolisme que sigui justament la Casa Bloc on es produeixi aquesta primera atenció de les persones que fugen de la guerra.

La Casa Bloc es va construir entre 1933 i 1936 i va ser un projecte impulsat per l’Institut contra l’Atur Forçós de la Generalitat Republicana. El president Francesc Macià en va col·locar la primera pedra el març de 1933 i la construcció es va allargar fins a 1936, quan l’esclat de la Guerra Civil va aturar les obres quan tot just quedaven detalls per culminar-les. El projecte el van idear els arquitectes Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé i Joan Baptista Subirana, tots tres membres del GATPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània), i es considera una de les principals icones de l’anomenada arquitectura racionalista a Barcelona. Més enllà dels seus valors arquitectònics, però, el projecte tenia una forta component social, perquè estava destinat a allotjar obrers en situació econòmica desfavorida, i s’alineava en el seu context històric amb els projectes socialment més avançats d’Europa. L’edifici s’integrava en el seu entorn urbà i ho feia incorporant criteris d’estalvi energètic per la seva orientació geogràfica, preveient espais d’ús comunitari, serveis compartits entre els seus estadants i formes de suport social inèdites per a l’època.

Malauradament, l’inici de la Guerra Civil i la posterior derrota republicana va impedir que el projecte social es posés en marxa i els habitatges, que van passar a ser de titularitat de la Diputació de Barcelona, es van destinar a famílies de militars del bàndol franquista i posteriorment de la Policia Nacional. Amb el retorn de la democràcia, la titularitat va retornar a la Generalitat i ara, la previsió del seu ús per fer la primera acollida dels refugiats sirians entronca genuïnament amb les finalitats socials que en van motivar la construcció.