imes-media

El relat informatiu (i imprecís) de la diversitat

Rafa Besoli. 

Escolto als informatiu de La Sexta una notícia que parla de “persones migrades”; el dia s’acaba arrodonint quan, zapejant cap a La1, la conductora del Telediario es refereix al “autoanomenat Estat Islàmic”. Visca!: en les redaccions s’ha descobert finalment que la realitat migratòria és prou complexa com per reduir-la a un únic concepte (“immigrant” com a paraula comodí); també sembla que es comença a incorporar la idea que “Estat Islàmic” no és una realitat objectiva, és la realitat com l’entenen uns terroristes.

 

Bé es cert que, als rètols de les mateixes informacions es poden llegir errades greus com “immigrants il·legals” o “gihad”, però em fa la sensació que alguna cosa està canviant en la manera com la professió periodística relata un món cada cop més globalitzat i divers.

 

Davant d’aquestes disfuncionalitats que omplen diàriament l’àmbit periodístic i informatiu, em plantejo: com és possible que, en una mateixa peça informativa de no més d’un minut, convisquin bones i males pràctiques comunicatives tan radicalment contradictòries? La professió periodística, que a tot li sabem trobar un motiu, apel·lem sempre a allò de les moltes mans per les quals passa una informació; o a la recurrent excusa que, per no perdre el tren de l’actualitat, les notícies es cuinen molt ràpid. I, és clar, no sempre ens surten plats amb els sabors ben equilibrats.

 

Hi ha una part de raó en aquestes apreciacions, però que expliquin un fet no significa, com de vegades sembla, que el justifiquin. Treballar amb presses i en equips professionals amplis i diversos no és un problema del periodisme; és la seva pròpia essència. I, precisament per això, cal una cura especial a l’hora de tractar temes que afecten directament la convivència i el respecte a la diversitat.

 

És curiós que, en aquest mateix marc de producció informativa a corre cuita, no se’ns escapi mai posar el “pressumpte” a qualsevol persona implicada en un procés judicial. Sembla, però, que quan tractem altres temes, no dediquem el mateix temps a aturar-nos i pensar com aconseguir que la notícia sigui el més precisa possible.

 

I per això llegim o escoltem a diari conceptes com “terrorisme islàmic” que, a banda de ser una imprecisió impròpia del bon periodisme (Dolors Bramon ho explica de manera ben didàctica… a un periodista!), és també un acte (deliberat o no) d’irresponsabilitat. Perquè el terme “terrorisme islàmic” es construeix (com desgraciadament molt del glossari periodístic relacionat amb la diversitat cultural) a partir d’una connexió argumental falsa, que reforça una sèrie de perilloses imatges mentals tan allunyades de la informació com vinculades al sensacionalisme i l’estereotip.

Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterEmail this to someone
Cap comentaris

Envia un comentari