10 propostes literàries amb mirada interseccional i perspectiva intercultural

Descolonizando el feminismo, de Rosalva Aída Hernández Castillo i Liliana Suárez Navaz

Descolonizando el feminismo (Ediciones Cátedra, 2008) és una de les contribucions més importants als reptes que tenen els feminismes del segle XXI, des de la dimensió global i del reconeixement a la diversitat. L’assaig és un recorregut de reflexions epistemològiques i d’experiències de lluites feministes desenvolupades i teoritzades des del Sud.

 

Otras inapropiables. Feminismos desde las fronteras, de vàries autores (Disponible online)

Otras inapropiables (Traficantes de sueños, 2004) són diversos textos que cartografien les diàspores crítiques d’activistes i intel·lectuals negres, xicanes, asiàtiques, llatinoamericanes i del Carib que van marcar el curs del pensament feminista dels anys 80 i 90 sobre l’opressió sexual, la racialització, la classe social o el paper de l’Estat-nació en la producció del gènere i la sexualitat.

 

Crítica de la razón postcolonial, de Gayarti Chakravorty Spivak 

Crítica a la razón postcolonial (Akal,2010) és considerada una de les obres essencials dels estudis postcolonials on la marxista, feminista, deconstructiva pràctica, crítica i teòrica literària Gayatri Chakravorty Spivak, ens convida a reflexionar sobre com la literatura, la història i la cultura occidentals estan travessades per un passat racista i colonialista que, lluny d’haver-se superat, es recrea en el nostre present més contemporani.

 

Mujeres, raza, clase, d’Àngela Davis

Dones, raça i classe (Akal, 2004) és un recorregut històric que ens porta, a través de l’esclavitud i les seves petjades, la construcció de la feminitat, les polèmiques entre el moviment antiesclavista i la lluita de les dones, la qüestió racial i de classe en el moviment feminista, les formes d’organització de les dones negres, etc.

 

Contra-amor, poliamor, relaciones abiertas y sexo casual. Reflexiones de lesbianas de Abya Yala, de Norma Mogrovejo 

Des de la veu, pensament i experiències de lesbianes contra amoroses i poliamoroses, Norma Mogrovejo, a través d’aquest text (DDT BANAKETAK, 2017) reflexiona sobre la insurrecció a normes que controlen i privatitzen el cos i la sexualitat de les dones. Les lesbianes radicalitzen la pràctica quotidiana qüestionant a les institucions que continuen traficant amb elles l’amor, el matrimoni, la famílies i el parentiu.

 

Cosmopolitismo. La ética en un mundo de extraños, de Kwane Anthony Appiah

Cosmopolitismo (Katz editores, 2007) és una visió africana de les relacions interculturales, tan poc coneguda a casa nostra.

 

Crítica de la razón negra. Ensayo sobre el racismo contemporáneo, d’Achille Mbembe

El filòsof camerunès, a través de “Crítica a la razón negra” (Futuro Anterior Ediciones, 2016) fa un excel·lent trajecte històric sobre els orígens del racisme modern relacionat amb Àfrica, analitzant aportacions precedents com Hanna Arendt o Michel Foucault i cercant en fonts originals americanes, europees i africanes.

 

Hechar raíces, de Simone Weil

Difícil presentar aquesta obra fonamental (Trotta, 2014) que cerca en les arrels de la tradició Europea no-moderna una visió que ens relliga amb el devanir. Amb paraules de l’autora “Un ser humano tiene una raíz en virtud de su participación real, activa y natural en la existencia de una colectividad que conserva vivos ciertos tesoros del pasado y ciertos presentimientos del futuro(…) El ser humano tiene necesidad de echar múltiples raíces, de recibir la totalidad de su vida moral, intelectual y espiritual de los medio de que forma parte naturalmente”.

 

Viviendo en Modo Afroféminas, d’Antoinette Torres Soler

En Viviendo en Modo Afroféminas (La Tija Edicions, 2018) la fundadora d’Afroféminas, Antoinette T. Soler, reflexiona sobre l’evolució del feminisme negre a l’estat espanyol. Una crítica necessària al feminisme blanc i al racisme existent a la societat actual.

 

Borderlands. La frontera. La nueva mestiza, de Gloria Anzaldúa

A través d’una proposta narrativa a cavall de l’assaig i la poesia, Anzaldúa, aborda espais silenciats de la història protagonitzats per dones xicanes per donar lloc al sorgiment de la consciència mestissa. Borderlands/La Frontera (Capitan Swing, 2016) resideix en curar la divisió que s’origina entre les llengües que definiren les experiències vitals d’Anzaldúa: espanyol, anglès i náhualt.