Rampells de responsabilitat

Rafa Besoli

Resulta si més no curiosa aquesta unanimitat autocrítica de la premsa nord-americana a l’hora d’admetre que, amb la seva manera de cobrir la campanya electoral de Donald Trump, s’ha contribuït a col·locar l’empresari en la Casa Blanca. Als periodistes, com veieu, de tant en tant ens agrada adjudicar-nos grans fites.

Ara, amb el mea culpa ja fet, la mateixa premsa, a través dels mitjans de comunicació, s’autodefineix com un dels contrapoders que pot fer trontollar la bogeria trumpiana que ens espera. Novament, quan el món té una missió important, aquí ens teniu, als periodistes, per treure les castanyes del foc.

Em fa gràcia el relat autocomplaent i un pèl egòlatra que, al meu parer, amaguen tots aquests rampells de responsabilitat professional. Però aprofitem-ho. Ara que els propis mitjans no tenen por d’admetre el seu gran poder i les conseqüències que comporta, és hora d’exigir-los responsabilitat.

És hora de demanar un periodisme que entengui que la informació no són només fets, sinó també el relat que se’n fa d’aquests fets. Que entengui que els fets demanen objectivitat, però que el relat demana responsabilitat. I si no es té clar això, passa el que passa: que mags del relat com Trump l’acaben imposant als fets… i ens acaben fent el relat als periodistes.

O a la inversa. Quan el periodisme prefereix la lluentor del relat, els fets deixen d’importar, i aquesta irresponsabilitat acaba sent aprofitada pels poders que, teòricament, tenen el periodisme com a contrapès. Només cal recordar on va anar a parar aquella notícia que, fa temps i amb bones dosis de coloraines i manca de rigor, oferia un mapa de lladres al metro de Barcelona… classificats per ètnies. El mapa es va publicar per primer cop a El Periódico; poc després, apareixia reproduït als fulletons racistes que Albiol repartia mentres era alcalde de Badalona.