diversity childrens books
IMATGE:http://ccbc.education.wisc.edu/books/pcstats.asp

Preservar la innocència dels nens i nenes és preservar els privilegis dels blancs

La Xixa Teatre

Com ja havíem mencionat en articles anteriors, La Xixa Teatre ha començat un nou projecte europeu, anomenat BODI, sobre: Diversitat cultural, cos, gènere i salut a l’educació infantil.

El projecte, encaixa amb les nostres línies d’investigació al voltant de com poder treballar la diversitat en sentit ampli des d’una mirada interseccional aplicada a nens i nenes de 3 a 6 anys, les seves famílies i les escoles.

De fet, ja treballem aquesta temàtica a diverses escoles de Mataró i famílies, mitjançant la proposta formativa: “Els cóssos i la no discriminació: de 3 a 6 anys”, i amb la col·laboració de mestres d’educació infantil, hem pogut reflexionar i buscar estratègies al voltant del paper de les famílies i de l’escola, saber com es reparteixen els rols i la necessitat de tenir espais compartits per a poder consensuar mirades.

Ens agadradaria destacar que, una de les primeres creences amb les que ens topem al plantejar la necessitat de treballar aquests temes amb infants és:

“Deixeu que els nen·s siguin nen·s” o “els nen·s són innocents”.

Aquesta creença, vol protegir els infants dels temes difícils i dolorosos del món que els adults no sabem com explicar, perquè pensem que ja els hi explicarem quan siguin més grans.

Des de la nostra mirada valorem molt aquest esperit de protecció, però a la vegada, sentim que també és important educar a edats tempranes sobre temes difícils, primera perquè els nens i nenes ho necessiten, sempre al seu nivell de comprensió, necessiten aprendre el món, fer-lo seu. Segona perquè, sinó, sense adonar-nos-en estem invisibilitzant qui són.

Els nens i nenes blancs no se’n adonen que ho són perquè és “lo normal” i , sense que sigui la nostra intenció, comencen a interioritzar que hi ha parts de la nostra identitat que són normals i altres que no. Més tard, quan són més grans, volem fer molts esforços per a explicar-los que ser normal no és important! Els hi diem: “El que és important es qui ets tu”, els volem empoderar més enllà de la normativitat de com han de ser les dones i els seus cóssos per exemple, però nosaltres pensem que no veiem que ens hem saltat una part del procés, aprendre a nombrar la diversitat. I això inclou nombrar la norma, la normalitat. És a partir de reconèixer-la i nombarar-la que la podem deconstruir, i això és així quan parlem de gènere, quan parlem d’identitat de gènere, d’identitats culturals i d’orientacions sexuals.

Per acabar, us volem compartir el procés d’investigació que hem fet des de La Xixa per a poder elaborar els materials del projecte BODI i una sèrie de recursos que de ben segur seran del vostre interès.

El blog “Striving Parent” (Pares i Mares esforçats). El va començar una mare dels Estats Units després de la matança de Charleston, preocupada no només per la no discriminació per temes racials, sinó també per com estava educant els seus fills.

L’article “Preservar la innocència dels nens i nenes es preservar els privilegis dels blancs” explica com cal que puguem nombrar les diferències de grups ètnics, perquè sinó el que fem és invisibilitzar els privilegis que tenen els nens i nenes blancs, per exemple, de veure’s representats als contes per infants o a les narracions que es fan servir a les escoles per educar.

I us recomanem també ““com parlar de raça amb els infants” per a poder treballar des de la petita infància com percebem les diferències de grups culturals. És important fer-ho quan estan aprenent a socialitzar-se, quan comencen a forjar la seva identitat i fer-ho amb l’esperança que donant-los eines des de ben petits tindran una vida més rica en el futur.

Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterEmail this to someone
Cap comentaris

Envia un comentari